M’agradaria compartir amb tu el meu punt de vista sobre el meu treball, un servei anomenat teràpia.
Per a començar la teràpia és això, un servei. El terapeuta està al servei de les persones.
Però, què vol dir estar al servei? No vol dir dir-li a l’altra persona el que vol escoltar o fer coses per a animar-la i compadir-la.
Estar al servei vol dir:
Escolta activa, estar totalment obert a escoltar el que l’altra persona ha de dir i alhora estar atent al que no diu o no s’atreveix a dir. Recollir i repetir les paraules que aquesta persona diu i reflectir les seves pròpies idees.
Presència, ser present durant tot moment. És a dir, veure, observar i connectar amb el que està vivint l’altra persona contínuament. Fer-li saber que estàs en el mateix espai mental, físic i emocional. No et perds en els teus propis pensaments i teories, si no que estàs caminant el mateix camí.
Empatia, acollir i integrar a la persona tal com és, les seves decisions, creences i maneres de ser. La base no és el judici o la comparació, de si ho està fent bé o malament. Aquí no ocorre res d’això. L’empatia dóna l’oportunitat que la persona que està fent teràpia pugui, tal vegada per primera vegada, observar-se i reflexionar sobre com està vivint la seva pròpia vida. On estan els seus obstacles, pors, angoixes, traumes i bloquejos.
Espai segur, on el que ocorre en una sessió no serà públic, ni sortirà res a fora de l’espai de terapia. I on la persona no ha de donar explicacions o justificar-se per les decisions i accions preses en la seva vida.
Exploració dels temes que la persona aporta a la sessió. Navegar, preguntar, observar, connectar les paraules, sensacions, emocions i resultats que aquesta persona viu en el seu dia a dia.
Metodologia com a experiència de vida. Pot ser que al principi el terapeuta repeteixi o segueixi un tipus de mètodes que ha après dels seus mestres, escoles o curs. Però amb el temps, aquest, desenvolupa les seves pròpies metodologies i tècniques que li han donat l’experiència de treballar amb diferents persones.
En la meva pròpia experiència, no sóc jo el que dono solucions, ni tampoc és l’altra persona la que només viu els processos.
El que he après en aquests anys és que només la persona que ve a les sessions té la resposta adequada per sí mateixa, el meu treball és obrir camins i acompanyar a aquesta persona en el seu recorregut a retrobar-se amb la seva resposta veritable.
I que alhora que tracto amb els temes que porten les persones a consulta, jo també aprenc i evoluciono, no sols en el meu treball, sinó que també en la meva vida personal.
Com a terapeuta no tinc la resposta a tot, no estic per sobre de l’altre per tenir coneixement sobre mètodes i processos humans i no “sento pena per l’altre”.
Així com un constructor sap com edificar cases, com a terapeuta sóc arquitecte d’estructures humanes mentals, emocionals i físiques. I no hi ha condescendència, el que hi ha és compassió i empoderament cap a l’altra persona.
Tots som persones i tots formem la humanitat. Tots tenim els nostres obstacles, pors i límits que hem d’afrontar. I per a mi compartir tot això és el que realment és important.
Navegar, surfejar, caminar, bussejar, entrenar, experimentar la vida; el fet d’estar vius i ser capaços de contemplar i transformar-nos per a evolucionar.
El canvi no com a fugida, el canvi com a fortalesa.
Aquesta és la meva invitació a totes les persones que vulgueu i necessiteu redefinir i transformar aspectes en la vostra vida; a les quals voleu ser persones conscients i madures; a les quals voleu superar estats emocionals difícils; a les quals vulgueu compartir la vida alliberant-vos de càrregues innecessàries; a les quals esteu disposades a evolucionar.