EL MÓN SISTÈMIC

En multitud de cultures ancestrals es parla del “món invisible”, aquest món paral·lel a la nostra realitat diària que no és visible pels nostres principals sentits.

En aquest món invisible es troba el món sistèmic, una realitat que “no podem veure” amb els nostres ulls però que és percebut mitjançant el nostre cos.

El nostre cos és un sistema biològic en continu desenvolupament des de fa milions d’anys, no sols des de l’aparició de l’Homo sapiens, nI des de la creació de les primeres cèl·lules, si no, des d’aquesta pols d’estrelles en suspensió que és l’Univers.

Aquesta simple però complexa idea pot ser que sigui colpidora i fins a paralitzant, ja que ens porta a un vast camp de preguntes i possibilitats que la nostra ment no pot assumir.

Però alhora és un punt d’inici per a entendre que som part d’un sistema de creació complex que l’ésser humà ha intentat entendre i explicar des dels seus inicis.

Amb aquest article no intento explicar la Veritat de la Vida, si no, obrir portes d’enteniment i consciència del teu potencial com a ésser viu d’aquesta Terra.

Les religions han intentat explicar aquest factor mitjançant històries i creences, a vegades interpretades, unes altres de manera literal, a vegades amb bones intencions i unes altres en forma de control. Però com he comentat anteriorment, la meva intenció no és jutjar o comparar.

Estem en un món canviant i avui ens trobem en un paradigma de hiperconexió i hiperinformació. És per això que avui dia necessitem altres maneres d’interpretar, entendre i interactuar amb la Realitat, i és aquí on la sistèmica té molt a aportar.

Així que et convido a llegir aquestes paraules en un estat obert i més enllà de les teves creences i condicionaments.

Com a espècie hem creat un pensament i una realitat en la qual creiem que podem dominar, entendre i controlar al nostre antull. Aquest factor és una necessitat de la nostra ment, una estratègia de supervivència per a aquesta, ja que, si no, tenim por d’entrar en un estat de pèrdua de control i paranoia.

Com aquestes cultures ancestrals han intentat explicar, vivim en una realitat en la qual veiem i entenem tan sols un 1%, mentre que el 99% restant és un entramat complex d’energies en un constant assemblatge de situacions del passat i de les possibilitats del futur.

Entre aquests dos moviments existeix un tercer estat que és l’anomenat Present, l’aquí i ara. Per a poder viure aquest estat present necessitem sanar les nostres experiències passades i alhora estar oberts a les possibilitats infinites del futur.

És aquí on entra el món sistèmic, un espai en el moment present on pots observar i transformar els estats passats de traumes i ferides en les quals t’has quedat atrapat, ja siguin en la teva pròpia infància com en aspectes intergeneracionals dels teus avantpassats de l’arbre genealògic; i així començar un nou moviment cap a les possibilitats futures des d’un altre lloc dins teu.

Com he comentat anteriorment, vivim en una realitat complexa que està interconnectada a molts nivells. Des de la nostra experiència vital personal, familiar i clan, el nostre poble o ciutat, grups socials, cultural, històrica, país, continent, planeta i fins i tot l’Univers en si.

Però de nou, la meva intenció és facilitar aquesta comprensió, i tal vegada entrar en totes aquestes dimensions faci sentir-te sobrepassat i que la teva ment es tanqui i s’espanti i no vulgui continuar llegint.

Per a prosseguir amb aquesta intenció d’estar obert a nous enteniment i integració d’aquest moment que vivim, vull parlar-te dels tres principis sistèmics que ens proposen les Constel·lacions Familiars.

Abans de prosseguir t’animo també a obrir-te a investigar pel teu compte i qüestionar totes aquestes informacions.

Sota les recerques i experiències de Bert Hellinger, creador del concepte de les Constel·lacions Familiars, el primer que necessites entendre és que tots els moviments vitals estan moguts per l’Amor.

Podríem definir l’Amor com un moviment, una energia que va més enllà d’una comprensió mental. És un estat, a vegades efímer, altres vegades prolongat en el temps, el qual podem sentir al cor. No és alguna cosa a entendre, és alguna cosa que se sent, com un moviment d’expansió.

És per això que fins i tot les accions que semblen horribles en el fons tenen a veure amb aquesta cerca de l’Amor: a ser estimat, reconegut, vist. Tots els moviments, pensaments i accions estan, en el fons, basats en aquesta cerca de l’Amor.

Si aquest Amor no és sentit, és llavors que es comencen a crear estratègies i estructures per a “trobar-ho”. És llavors, quan apareixen tots aquests altres estats de frustració, ràbia, pena, tristesa i esquizofrènia que porten a crear relacions i accions egoistes i de lluita amb l’altre, per a així rebre aquest Amor que “mereixes”.

Si entenem aquest Amor com una energia, aquest no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. L’Amor És, és aquí sempre, com l’aire que respires i que necessites transformar per a poder-lo integrar en tu.

És per això que és important entendre el que Bert Hellinger flama les ordres de l’Amor. Transformar la manera que tenim d’entendre i gestionar l’Amor que ens envolta i que tot el crea.

Per a això es necessita tenir en compte els tres principis sistèmics de la Pertinença, l’Ordre i el Donar & Prendre.

No sempre és fàcil estar en un estat d’Amor, estàs ara mateix en aquest estat d’Amor? estàs obert a aquesta sensació interna d’expansió en el teu pit? o estàs en la teva ment comparant i jutjant?

Aquests tres principis obren una senda, un camí pel qual caminar i entendre aquest estat d’Amor.

1r PRINCIPI: PERTINENÇA

L’etimologia de pertànyer és “estendre’s a”. Entès en l’ésser humà és estendre el Ser més enllà d’un mateix, o, dit d’una altra manera, no existeixo si no sóc vist.

Conscient o inconscientment això és el que cerques des d’un principi, ser vist pels teus pares, família, persones pròximes, parella, societat, pel món. És per això que sempre buscaràs pertànyer a un grup, ja sigui polític, esportiu, ideològic, etc.

No sentir-te pertanyent és no ser vist, és no existir i faràs tot el possible per a ser reconegut i valorat pel que ets.

Necessites entendre que ja pertanys des del moment en què neixes, ja pertanys a la Vida, al Món, als teus pares que t’han gestat, que pertanys a la Naturalesa i a la resta d’éssers humans; al col·lectiu.

Queda’t en aquesta sensació, sent el que és ser vist i reconegut com a ésser viu. Aquesta sensació és sentir-se a casa, en la llar, en el cos, en l’Ésser. Això és el que podem dir l’Existència, el no estar Sol.

Si pel que sigui, un trauma, una mala experiència o viure en un ambient on les altres persones són percebudes com a absents, serà quan començaràs a sentir-te distanciat, en solitud i fins exclòs.

Aquestes sensacions, en desenvolupar-se i quedar-te atrapada en elles es comencen a manifestar com a estats de depressió, angoixa, desesperació i ansietat que alhora et poden portar a estats de malalties tant físiques com psicològiques.

Sentir que pertanys és sentir-te segur i confiat i alhora t’ajuda a estendre’t més enllà dels teus propis límits interns i externs. Un estat mitjançant el qual pots començar a expressar-te sense por de ser jutjat, exclòs o atacat.

Quan pertanyo i sóc vist, existeixo, i així em puc expressar tal com sóc.

2n PRINCIPI: ORDRE

El significat d’ordre és “el funcionament correcte d’alguna cosa, especialment harmonia en les relacions humanes dins d’una col·lectivitat”.

L’ésser humà és un ser social per naturalesa a causa del nostre cervell mamífer. Necessitem estar en contacte amb uns altres, relacionar-nos per a subsistir. Biològicament l’ésser humà ha estat una espècie feble físicament en comparació amb les altres espècies que poblaven la Terra, i va anar gràcies a la unió i organització amb els altres homo sapiens que hem pogut sobreviure i prosperar com a espècie.

Però a més perquè puguem prosperar en grups nombrosos i societats de manera harmònica necessitem tenir cert ordre. Com a espècie hem desenvolupat amb més o menys èxit diferents tipus d’ordres socials. Però existeixen certs ordres bàsics que són necessaris tenir en compte per la seva importància, com ho és l’ordre d’entrada en un sistema.

Per exemple, una mare tindrà un ordre primari a la filla ja que es necessita de la primera perquè existeixi la segona, però alhora en aquest sistema familiar l’àvia serà encara més important ja que gràcies a aquesta última poden existir les dos següents. Per tant, és important dins del sistema familiar donar-li el lloc d’importància que li correspon a cadascuna, i per això, l’àvia sempre serà més rellevant perquè gràcies a ella tant la filla com la néta podran existir i formar part del sistema familiar; a més de que l’àvia sempre tindrà una experiència major, per edat, que les dos següents.

Així que és important tenir en compte el reconèixer i honrar l’ordre d’entrada de les persones en els diferents sistemes, en cas que aquest ordre s’alteri o no sigui reconegut com deu, el sistema començarà a entrar en desarmonía fins que els membres d’aquest grup no retornin o reconeguin el lloc que li pertany a cadascun.

És per això que en les cultures antigues sempre se’ls ha donat un lloc important als ancestres, sent reconeguts i recordats com a dadors de vida, ja que gràcies a ells existim, sense ells no seríem aquí.

És gràcies al reconeixement i honor cap als teus avantpassats que pots reconèixer i honrar el teu propi poder personal i la teva pròpia essència. Gràcies a ells estàs viu i gràcies a ells ets la persona que ets avui dia.

En molts casos, per abusos de poder, sentiments d’exclusió o per falta de reconeixement, un element del sistema, un fill, pot pensar o sentir-se superior al seu pare, basant-se en l’ús d’un major coneixement acadèmic o un lloc més important en un treball, i és per això, que aquest fill es creurà en superioritat al pare i amb el dret de ser més important que est. Però l’única cosa que està aconseguint és que l’ordre dins de la família es desharmonitzi, volent prendre responsabilitats que no li corresponen, creant així cada vegada més desajustaments dins del sistema.

No estar en ordre dins d’un sistema pot fer sentir-te fora de lloc en els grups, sentir-te atacat per la resta (víctima), estar en un enfrontament continu (botxí) o voler salvar als altres prenent responsabilitats que no et pertanyen (salvador).

Tot això pot portar-te a voler tenir un control excessiu, una moralitat limitant o una esquizofrènia enfront de les decisions.

Saber i reconèixer el lloc que et pertany dins de cada sistema és de vital importància per a la teva pròpia subsistència i benestar, en cas contrari serà molt difícil poder estar connectat al teu propi poder personal.

3er PRINCIPI: DONAR & REBRE

Aquests dos són moviments oposats d’una mateixa energia, que alhora, creen un cicle infinit i que necessiten estar en equilibri de manera que puguin sentir-se de manera harmònica en el teu interior.

Aquests moviments són com la vida i la mort, com l’expansió i la retracció. Reps aliment i energia, llavors pots donar accions i treball; reps amor i cura, llavors pots cuidar als altres.

En molts casos a causa de traumes, accidents, desenganys, etc. pot ser que aquest fràgil equilibri es trenqui des d’una edat primerenca. És llavors quan pot ocórrer que apareguin pors de rebre o donar, ja sigui en un pla emocional, físic o mental.

Si sempre estàs donant acabaràs exhaust, si sempre estàs prenent al final els altres elements del sistema aniran en contra teva. Per a crear un equilibri entre aquests dos moviments has de ser conscient de la posició en la qual et trobes.

Aquest desequilibri està summament relacionat als dos principis anteriors i és molt comú que es vegi reflectit en les relacions de parella. Moltes vegades aquest donar i rebre s’utilitza com a llança de poder, qui té la raó o qui està donant més en la relació.

També es pot veure reflectit en relacions de treball, on el treballador deixa d’estar motivat perquè se sent explotat o no rep el respecte que es mereix per part del cap o companys de professió.

En aquests casos és molt possible que aquestes relacions estiguin embolicades en constants malentesos i baralles pel Poder, i et trobis creant contínuament estratègies per deixar malament als altres o posar-te per sobre d’ells.

Pregunta’t si tens la sensació d’estar constantment donant o prenent, ja sigui en una relació familiar, sentimental o de treball. Si sents que aquestes dues energies no estan en equilibri pregunta’t el perquè. Cerca d’una manera conscient i profunda per què estàs donant o prenent constantment.

Normalment darrere d’aquestes respostes inicials es troba una sensació de buit constant que intentes omplir mitjançant un cercle viciós d’aparença de donar, de salvar, de queixa per no rebre o de sensació de ser constantment atacat.

En el reconeixement personal i cap als altres pots trobar l’equilibri entre Donar & Rebre.