Victimisme

Davant un tema tan sensible en la nostra societat només vull remarcar a no és el mateix ser víctima d’un abús que viure en el victimisme.

El primer és un acte de violència que ha de ser denunciat i tractat per persones específiques al tema. En canvi, viure en el victimisme és una actitud, un patró més o menys conscient que no té perquè venir d’un abús directe, sinó que pot ser après.

El Victimisme s’ha convertit en l’elefant rosa que ocupa l’habitació del teu Ser i que no vols veure. Recorda que la víctima està sempre acompanyada d’un botxí.

Aquesta víctima té com a base la necessitat de reconeixement que et porta a actuar des de la culpa o la supèrbia. Termes que en veritat tenen una gran profunditat en tu.

El victimisme es pot sentir des de la tristesa, la immobilitat o l’angoixa; normalment centrat en el teu plexe solar.

Des del punt de vista sistèmic, el victimisme pot tenir la forma d’aquest nen  petit que un dia li van dir que no era suficient, que no arribaria  enlloc o que no és mereixedor.

Quan et posiciones a la culpa, et sents feble i insignificant, no et mereixes i ets incapaç d’avançar.

Quan ho fas des de la supèrbia, et posiciones per sobre dels altres, i dónes per fet que et mereixes; si no reps el que esperes responsabilitzes als altres de la teva carència.

Aquest victimisme, emparat per aquestes emocions, utilitza la necessitat de reconeixement com cames per caminar.

La necessitat de reconeixement pot arribar a convertir-se en un cercle viciós de la teva pròpia mentida; re-coneixe-ment. Si no ets vist, no existeixes, i pots cometre l’error de mostrar-te com qui no ets realment perquè els altres et mirin, tot i saber que t’estàs enganyant.

Les estratègies per a suportar aquesta aparença han estat importants per a la teva supervivència i arribar al punt en què et trobes en la teva vida.

El primer pas és parar i reconèixer aquest personatge, veure-ho des de la profunditat i observar sense por ni culpabilitat les sensacions que et remou.

No entrarem a jutjar si són bones o dolentes, simplement Són, i poden tornar-se eines depenent de l’ús i poder que els hi donis.

La posició de víctima drena, buida i paralitza la teva energia. Pot arribar a ser molt poderosa, tant com els anys en què has estat “enganxat” a ella.

Probablement en algun moment de la teva vida has sentit la necessitat d’evolucionar, però t’has trobat amb la teva pròpia víctima, la qual t’ha impedit avançar.

És hora d’afrontar i sostenir, d’integrar i parlar amb el teu nen petit, fer-li saber que ara ets tu, l’adult, qui pren el comandament, sense culpa ni supèrbia, sinó des d’aquest nou lloc en el qual podràs sentir-te segur, protegit.

Agrair-li per tot el que ha sentit i experimentat, ja que gràcies a això has arribat on ets ara. Integra’l des de l’Amor i la Compassió, que és el somriure de la teva ànima.

Aquesta pràctica que et proposo t’aporta equilibri i harmonia al teu Ser, i et connecta amb la Tranquil·litat i Confiança per sostenir qualsevol situació que et presenta la Vida.

1er pas. Pregunta’t i respon

.Des d’on estic afrontant aquesta situació?

.Fins on sóc capaç de sostenir?

.És el meu nen intern ferit qui està prenent el comandament o és el meu adult?

.Sóc capaç d’observar aquesta situació sense culpabilitat o supèrbia?

.Quines són les meves expectatives? Són reals o utòpiques?

.Em reconec i valoro a mi mateix o només existeixo si sóc vist per la resta?

2n pas. Reconeix la reacció del teu cos

Cada vegada que responguis aquestes preguntes centra’t en com reacciona el teu cos, hi ha alguna part del teu cos que sentis que es contrau?

De vegades aquest exercici ens resulta una mica difícil al principi, ja que no estem acostumats, repeteix les respostes fins que identifiquis aquest moviment en el teu cos.

3r pas. Concentra’t en aquest punt i reconeix la reacció corporal

La simple acció de posar les teves mans en aquest lloc del cos i reconèixer internament que aquesta resposta que t’estàs donant ja no és vàlida, et donarà l’oportunitat de deixar de lluitar contra tu mateix.

Et convido també a escollir un objecte que representi aquesta situació de víctima i la possis al terra de manera que hi hagi un espai d’unes tres quatre passes entre l’objecte i tu.

4t pas. Troba la teva resposta

Observant aquest objecte representatiu escriu i repeteix una nova resposta, que, en sentir-la, sentis que el teu cos es relaxi. És possible que xoqui amb els teus pensaments i creences, no et preocupis, simplement comença a confiar i creure en la resposta natural del teu cos i el teu Ser.

Quan donguis respostes intenta que siguin sempre des de l’agraïment i la integració: Gràcies pel que em mostres, Integro aquesta nova resposta, Ara puc entendre el que em mostra la Vida.

5è pas. Integra

Integra i mantingues aquestes respostes; amb el pas dels dies sentiràs que el teu cos i els teus pensaments reaccionen de manera més relaxada i conscient davant de situacions que abans t’estressaven i paralitzaven.

Dóna pas a la teva Seguretat personal.